Reformes integrals a Barcelona: Com modernitzar un pis antic sense perdre el seu encant històric

Barcelona té un patrimoni arquitectònic residencial que enveja mig món. Entrar a un pis a l'Eixample, Gràcia o el Born i trobar-se amb sostres de tres metres d'alçada, grans finestrals de fusta i terres que semblen llenços és una experiència única.

No obstant, viure al segle XIX amb les necessitats del segle XXI no és còmode. Els pisos antics solien estar hipercompartimentats, amb passadissos llargs i foscos, i cuines diminutes relegades al fons de l'habitatge.

El gran repte d?una reforma integral a Barcelona? Aconseguir un equilibri perfecte: que el pis sigui tecnològicament modern, eficient i lluminós, però que segueixi “respirant” Barcelona. Aquí tens les quatre claus del nostre equip d'interiorisme per aconseguir-ho:

1. El sòl hidràulic: no ho tapis, integra-ho

Si en aixecar el vell parquet o el linòleum dels anys 70 descobreixes rajoles hidràuliques originals, estàs d'enhorabona. El mosaic hidràulic català és una joia.

La tècnica moderna:

Avui dia no cal mantenir el sòl hidràulic a tot el pis (de vegades satura visualment). Una tendència espectacular és crear “catifes visuals”. Per exemple: conservar el mosaic només a la zona del menjador o sota l'illa de la cuina, i emplenar la resta del paviment amb microciment continu o un parquet de roure natural. El contrast entre allò neutre i el patró històric engrandeix els espais.

2. Mirar cap amunt: la "Volta Catalana"

Gran part de les finques construïdes entre el 1880 i el 1930 a Barcelona amaguen sota un fals sostre d'escaiola un sostre de volta catalana ( volta catalana ) amb bigues de fusta o de ferro.

El procés:

Decapar les bigues, tractar la fusta contra corc, netejar el rastre de calç del totxo i aplicar-hi un vernís mat protector. Guanyaràs de 30 a 50 centímetres d'alçada visual i dotaràs el saló d'una calidesa acústica i estètica inigualable.

3. Del "pis tub" a l'Open Concept

La planta clàssica del pis de l'Eixample és rectangular: dóna al carrer per una banda i al típic pati de poma ( pat d'illa ) per l'altra, units per un passadís etern.

La solució:

Enderrocar envans no estructurals per fusionar el rebedor, el saló i la cuina en un únic espai diàfan banyat per la llum de la façana principal. Les habitacions i zones de nit es reserven per a la zona del darrere, molt més silenciosa.

4. La fusteria: restaurar vs. replicar

Les portes dobles de fusta massissa amb motllures no es llencen als contenidors del carrer; es mimen.

Si les portes originals estan sanes, decapar-les i lacar-les en un to blanc trencat o deixar-les en fusta rentada aporta un valor incalculable.

Amb les finestres exteriors passa el contrari: per molta nostàlgia que donin, la fusta vella deixa passar el fred i el soroll de les motos. La solució és instal·lar finestres de balcó modernes de PVC o alumini amb trencament de pont tèrmic, però encarregades amb el mateix especejament (quadrets) i color que dictamina la façana protegida de la finca.

La regla d'or: En una reforma històrica menys és més. Tria només dos elements originals perquè siguin els "protagonistes" i fes que la resta de la vivenda actuï com un llenç net i silenciós.